dimarts, de juliol 11

Fricandó -on line-


Vaig veure uns talls de fricandó de vedella que feien molta patxoca i no em vaig poder resistir...

Farà més de 5 anys que no cuino un fricandó, però ja se sap, ma al llibre de receptes i endavant. En aquesta ocasió, el volum sobre la vedella de la col·lecció distribuïda amb la Vanguardia ara fa més o menys un any.

La recepta diu que és de David Lienas, però es clar, sempre acaba faltant-me algun ingredient que per tant he d'ometre i substituir o addicionar algun toc personal. Així que em faria una certa vergonya que el Sr.Lienas veiés com destrosso la ceva recepta, que ja avanço adapto a la meva estricta comoditat!

La novetat, però, ha estat cuinar per la camera. I és que tenia gana, havia de fer el fricandó i estava xatejant molt a gust amb una dolça melmelada. Així que he dut el portàtil a la cuina (això del WiFi, quin gran invent!) i amb la WebCam ben enfocada he anat compartint el fricandó amb les risses i les anècdotes.

Els ingredients que he utilitzat son:

uns 250 grams de talls de fricandó (donarà per 3 plats mes o menys)
dues cebes (escalunyes per als sibarites)
dos tomàquets madurs
un grapat abundant de ceps secs (o el bolet que tingueu)
un got de vi negre ben ple

per la picada
dos alls
un grapat d'avellanes
una branqueta de julivert
una presa de xocolata negra
el toc personal d'herbes (innovar o morir!)

sal, sucre, pebre, farina i oli d'oliva.

Per començar posem en un bol amb força aigua el ceps per tal que s'hidratin.
Salpebrem la carn i l'enfarinem (no llenceu la farina, encara)per fregir-la una mica en una paella amb l'oli calent.

En una cassola a foc lent, hi posem a coure la ceva trinxada ben fina (jo faig servir la Un,Dos,Tres de tota la vida!) fins que sigui ben daurada. Seguidament hi afegim el got de vi tot sencer i apugem el foc per que es redueixi i evapori l'alcohol.

En una ma de morter (que no es el mateix 'picar' que 'tallar') posem tots els ingredients de la picada i procedim al noble i tradicional art de picar, fins que ens quedi una espècie d'engrut.
(el pla de la WebCam, el centro a la ma de morter, que resulta molt visual)

Quan el vi és reduït abaixem el foc fins a la meitat i afegim el tomàquet tallat ben petit. Un cop cuit, afegim la carn, aboquem els bolets, la picada, una micona de sucre i dues cullerades de farina, colgant-ho tot amb l'aigua dels bolets (fins que la carn quedi negada). Anirem remenant fins que l'aigua s'hagi reduït i la carn sigui tendre.

Finalment, salpebrem i llestos!

Potser la dificultat més gran és evitar que la farina grumolleigi...per evitar-ho, jo el que faig es que la barrejo amb aigua abans d'afegir-la, però és una solució poc ortodoxa...

Com totes les carns guisades, demà serà el seu gran dia, però avui no puc deixar de fer-ne un tast, llàstima que la WebCam no permeti enviar plats cuinats!

Que vagi de gust!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Oriol,
sóc en Lienas i, la veritat, la foto de la teva recepta emfa veir gana. Quina bona pinta!!!
Jo escric receptes, però el més important és que cadascú les adapti als ingredients que té a l'abast i, per descomptat, als seus gustos.
Espero que t'agardés tant com a mi m'ha agradat llegir-te.
Fins aviat, David

Oriol Cisteró i Fortuny ha dit...

ONDIA!!!!

Ara si que m'he quedat garratibat, en descobrir que l'autor d'una recepta ha llegit el meu post!

No puc dir sinó GRÀCIES pels bons comentaris i per llegir-me, potser d'ara en endavant em farà una mica més de respecte penjar depèn quines receptes.

Altra volta, gràcies.

Anònim ha dit...

Hola Oriol !!
Doncs a mi m'ha quedat un Fricandó bonissim !!
Ara estic de vacances i tinc una concexió una mcia cutre però quan torni a casa et llegiré.
Gracies oer aquest sopar !!

Petons, Teresa

Anònim ha dit...

Hola Oriol!

Et felicito per la recepta, és la primera vegada que he fet fricandó i m'ha sortir per llepar-se`n els dits gràcies a la teva recepta.

Ara ja l'he guardat a la meva llibreta personal de receptes (si no et fa res, es clar)

Fins una altra, Lara

Anònim ha dit...

Hola Oriol:

El fricandó té molt bona pinta,pero si no recordo malament la iaia Margarita , i la iaia Lola no hi posaven tomàquet! jo tampoc n'hi poso, peró la propera vegada provaré la teva recepta. Ja et diré com m'ha sortit! Per cert tinc una recepte de fricandó "exprés" ultrarràpid que ja te la faré arrivar. (Digna del "Falsarius Chef!)
Petons
Marga

Oriol Cisteró i Fortuny ha dit...

Si, crec que aquesta recepta no és gaire 'tradicional', però surt bona. Sense tomaquet també n'he fet i sense bolets també...

A veure si m'envies la recepta aquesta 'express' i també la de les iaies.

m.belvalls@hotmail.es ha dit...

Hola Oriol ....
Sóc Maribel, i estic fent el teu fricandó .....Tinc dinar familiar el dia de reis .....
Espero que em surti bé ... el tastet del suquet, l´he trobat bó de moment ....
Ja et diré quina puntuació donen els coemnçals ...
Bon dia de reis .....
maribel

Albert Guardiola, de Badalona ha dit...

Hola Oriol,

Acabem d'acabar-nos la última resta de salseta del fricandó tant bo que m'he currat seguint les teves recomanacions. Gràcies pel teu temps.

Boníssim!!!

EtrusCat ha dit...

Gràcies pels consells, aquesta nit ho intentaré.
Si surt bé, la teva recepta haurà traspassat fronteres (jo sóc "catalana" en cos d'italiana)...

EtrusCat ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.