dimarts, d’octubre 17

Crema de carbassó amb trompetes


He de confessar que aquesta és una variant de la recepta de la crema de carbassó de la Mare. La variació correspon a l'afegit: les trompetes, trompetes de la mort collides al Montseny i assecades a la Vil•la.

Per fer-la necessitem: 4 carbassons, 2 patates mitjanes, 2 porros i un grapat de trompetes de la mort seques.

Es pelen, tallen i sofregeixen les verdures a poc a poc, amb oli d’oliva suau fins que quedin un poc rosses (poquet!)

En un bol es remullen les trompetes (jo les poso un moment al microones que així també taquen l'aigua.

S'afegeixen les trompetes a l'olla i es deixa que es sofregeixin un minut.

Amb l'aigua de les trompetes (i la que sigui necessària) es cobreix tot d’aigua i es deixa bullir una mitja hora.

Finalment es passa pel ”turmix” i s'adreça de pebre i sal.

Les trompetes li donen un gust fort però molt bo, ara això si, com veieu el color no és el més agraït però el sabor si!

diumenge, de juliol 16

Salmó a l'oli d'herbes

Aquest salmó el feia la Mare, no sé d'on el va treure però és una recepta que funciona molt bé i és molt sensilla.

És una de les meves preferides per quedar bé sense massa feina.

Tant sols necessitem:

Salmó en filet sense l'espina (no en rodanxes sinó tot el filet junt)
herbes aromàtiques ("Eneldo", farigola, alfabrega i qualsevol que us agradi)
Oli, sal i sucre.

Primer de tot rentem el salmó i el col·loquem en una safata de forn, amb la pell per la cara de sota.

Sal i sucrem el filet per la cara que queda dalt ( tal i com normalment salariem unes costelles, ho fem amb la sal i també amb el sucre)

Escalfem el forn i fornejem el salmó fins que es recrema el voraviu, fins que el propi greix sobreseeix o basicament fins que es cuit al nostre gust.

Paral·lelament en una paella petita hi posem unes cullerades d'oli i les herbes de forma abundant. Llavors remenant, escalfem la paella de tal forma que NO bulli l'oli, es tracta que l'oli prengui l'aroma de les herbes, no de fregir les herbes (podem anar posant i retirant del foc la paella)

Quan el salmó es cuit, es serveix a taula dins la safata i l'oli d'herbes es posa en una salsera.

La sal i el sucre hauran fet una fina crosta sobre el peix que quan hi aboquem l'oli, resultarà en un sabor potent i molt aromàtic.

Que el disfruteu!

dimarts, de juliol 11

Fricandó -on line-


Vaig veure uns talls de fricandó de vedella que feien molta patxoca i no em vaig poder resistir...

Farà més de 5 anys que no cuino un fricandó, però ja se sap, ma al llibre de receptes i endavant. En aquesta ocasió, el volum sobre la vedella de la col·lecció distribuïda amb la Vanguardia ara fa més o menys un any.

La recepta diu que és de David Lienas, però es clar, sempre acaba faltant-me algun ingredient que per tant he d'ometre i substituir o addicionar algun toc personal. Així que em faria una certa vergonya que el Sr.Lienas veiés com destrosso la ceva recepta, que ja avanço adapto a la meva estricta comoditat!

La novetat, però, ha estat cuinar per la camera. I és que tenia gana, havia de fer el fricandó i estava xatejant molt a gust amb una dolça melmelada. Així que he dut el portàtil a la cuina (això del WiFi, quin gran invent!) i amb la WebCam ben enfocada he anat compartint el fricandó amb les risses i les anècdotes.

Els ingredients que he utilitzat son:

uns 250 grams de talls de fricandó (donarà per 3 plats mes o menys)
dues cebes (escalunyes per als sibarites)
dos tomàquets madurs
un grapat abundant de ceps secs (o el bolet que tingueu)
un got de vi negre ben ple

per la picada
dos alls
un grapat d'avellanes
una branqueta de julivert
una presa de xocolata negra
el toc personal d'herbes (innovar o morir!)

sal, sucre, pebre, farina i oli d'oliva.

Per començar posem en un bol amb força aigua el ceps per tal que s'hidratin.
Salpebrem la carn i l'enfarinem (no llenceu la farina, encara)per fregir-la una mica en una paella amb l'oli calent.

En una cassola a foc lent, hi posem a coure la ceva trinxada ben fina (jo faig servir la Un,Dos,Tres de tota la vida!) fins que sigui ben daurada. Seguidament hi afegim el got de vi tot sencer i apugem el foc per que es redueixi i evapori l'alcohol.

En una ma de morter (que no es el mateix 'picar' que 'tallar') posem tots els ingredients de la picada i procedim al noble i tradicional art de picar, fins que ens quedi una espècie d'engrut.
(el pla de la WebCam, el centro a la ma de morter, que resulta molt visual)

Quan el vi és reduït abaixem el foc fins a la meitat i afegim el tomàquet tallat ben petit. Un cop cuit, afegim la carn, aboquem els bolets, la picada, una micona de sucre i dues cullerades de farina, colgant-ho tot amb l'aigua dels bolets (fins que la carn quedi negada). Anirem remenant fins que l'aigua s'hagi reduït i la carn sigui tendre.

Finalment, salpebrem i llestos!

Potser la dificultat més gran és evitar que la farina grumolleigi...per evitar-ho, jo el que faig es que la barrejo amb aigua abans d'afegir-la, però és una solució poc ortodoxa...

Com totes les carns guisades, demà serà el seu gran dia, però avui no puc deixar de fer-ne un tast, llàstima que la WebCam no permeti enviar plats cuinats!

Que vagi de gust!

dijous, de juny 29

Magret amb salsa agredolça



Magret d'anec, comprat en una gran superficie, no es més car que un bon troç de carn de vedella.

Seguint les instruccions de Carme Ruscalleda a 'Cuinar per ser feliç',

1)es practiquen uns talls a la pell del magret per ajudar a perdre el greix.
2)Es posa a foc baix 4 minuts en una paella antiadherent sense oli, amb la pell a sota.
3)es retira l'oli que ha fet i es dora a foc fort durant 1 minut l'altre cara de la peça.
4) es cou al forn (190º 2min)

I la salsa, seguint recepta de I, neta de cuinera:

2 cullerades de melmelada (millor fruites rojes)
1 cullerada de mostassa de gra
el suc d'1a llimona
2 cullerades de brany (en aquest cas un SOLERA de l'AVI)

Es posa tot a la mateixa paella on hem cuit el Magret, amb l'oli i tot, i es remena i deixa reduir uns minuts.

Finalment es talla el Magret, es mescla amb la salsa i...

A MENJAR!!!!

dimecres, de juny 28

Conill amb picada de camagrocs



Ahir vespre, serien ja les 11 passades, em vaig posar a fer-me el sopar. Ja em passa això d'arribar a casa tant tard, sobretot tenint present que he de tornar de la capital cap al Vallès i un cop allà una estona sempre la passo amb el Pare.

En tot cas, encara que sigui tard, sempre és bon moment per posar una caçola als fogons i fer-hi quelcom.

Ahir era una de les meves receptes predilectes, ràpida, senzilla i altament efectiva: el Conill amb picada de camagrocs.

La recepta és fàcil: necessitem el conill (en quantitat suficient per als començals previstos, camagrocs secs, pinyons, sajolida, un all i un raig de llet(opcional)

Primer de tot salpebrem generosament el conill. Després el posem a coure fins que sigui enrossit en una caçola amb un raig d'oli.

Paral·lelament elaborem la picada: en un morter posem l'all tallat petit i el grapat generos de pinyns torrats (o fregidets en una paella) quan estigui picat hi afegim la sajolida i a continuació i posem un grapat de camagrocs secs esmicolats. Per ajudar hi podem afegir mig gotet d'aigua, de tal forma que obtenim una salseta espessa.

Finalment afegim la picada a la caçola afint-hi una micona d'aigua per acabar d'arrodonir la quantitat de suc per abastar tot el conill.

Si hom vol es pot acabar amb una mica de llet que donarà a la salsa una textura més melosa i no tant oliosa.

La picada i el conill han de coure uns 5 minuts, just que la salseta s'hagi reduit i s'hagi barrejat bé amb el conill.

És un plat ràpid de resultat espectacular i color caramel.

Bon profit!