Vaig veure uns talls de fricandó de vedella que feien molta patxoca i no em vaig poder resistir...
Farà més de 5 anys que no cuino un fricandó, però ja se sap, ma al llibre de receptes i endavant. En aquesta ocasió, el volum sobre la vedella de la col·lecció distribuïda amb la Vanguardia ara fa més o menys un any.
La recepta diu que és de David Lienas, però es clar, sempre acaba faltant-me algun ingredient que per tant he d'ometre i substituir o addicionar algun toc personal. Així que em faria una certa vergonya que el Sr.Lienas veiés com destrosso la ceva recepta, que ja avanço adapto a la meva estricta comoditat!
La novetat, però, ha estat cuinar per la camera. I és que tenia gana, havia de fer el fricandó i estava xatejant molt a gust amb una dolça melmelada. Així que he dut el portàtil a la cuina (això del WiFi, quin gran invent!) i amb la WebCam ben enfocada he anat compartint el fricandó amb les risses i les anècdotes.
Els ingredients que he utilitzat son:
uns 250 grams de talls de fricandó (donarà per 3 plats mes o menys)
dues cebes (escalunyes per als sibarites)
dos tomàquets madurs
un grapat abundant de ceps secs (o el bolet que tingueu)
un got de vi negre ben ple
per la picada
dos alls
un grapat d'avellanes
una branqueta de julivert
una presa de xocolata negra
el toc personal d'herbes (innovar o morir!)
sal, sucre, pebre, farina i oli d'oliva.
Per començar posem en un bol amb força aigua el ceps per tal que s'hidratin.
Salpebrem la carn i l'enfarinem (no llenceu la farina, encara)per fregir-la una mica en una paella amb l'oli calent.
En una cassola a foc lent, hi posem a coure la ceva trinxada ben fina (jo faig servir la Un,Dos,Tres de tota la vida!) fins que sigui ben daurada. Seguidament hi afegim el got de vi tot sencer i apugem el foc per que es redueixi i evapori l'alcohol.
En una ma de morter (que no es el mateix 'picar' que 'tallar') posem tots els ingredients de la picada i procedim al noble i tradicional art de picar, fins que ens quedi una espècie d'engrut.
(el pla de la WebCam, el centro a la ma de morter, que resulta molt visual)
Quan el vi és reduït abaixem el foc fins a la meitat i afegim el tomàquet tallat ben petit. Un cop cuit, afegim la carn, aboquem els bolets, la picada, una micona de sucre i dues cullerades de farina, colgant-ho tot amb l'aigua dels bolets (fins que la carn quedi negada). Anirem remenant fins que l'aigua s'hagi reduït i la carn sigui tendre.
Finalment, salpebrem i llestos!
Potser la dificultat més gran és evitar que la farina grumolleigi...per evitar-ho, jo el que faig es que la barrejo amb aigua abans d'afegir-la, però és una solució poc ortodoxa...
Com totes les carns guisades, demà serà el seu gran dia, però avui no puc deixar de fer-ne un tast, llàstima que la WebCam no permeti enviar plats cuinats!
Que vagi de gust!
Aquest salmó el feia la Mare, no sé d'on el va treure però és una recepta que funciona molt bé i és molt sensilla.
